Hans Kelsen

Hans Kelsen

Biografia
Naixement	11 octubre 1881 Praga
Mort	19 abril 1973 (91 anys) Berkeley (Califòrnia)
Member of the Constitutional Court of Austria (en)
Dades personals
Religió	Judaisme, catolicisme i Església protestant de la Confessió d'Augsburg a Àustria
Formació	Universitat de Viena Universitat de Heidelberg Universitat Harvard Akademisches Gymnasium
Activitat
Camp de treball	Dret, legal theory (en) , dret constitucional i dret internacional
Lloc de treball	Colònia
Ocupació	advocat, professor d'universitat, filòsof, jutge, jurista
Període	Filosofia del segle XX
Ocupador	Universitat de Viena Universitat Carolina de Praga Naval War College Universitat de Ginebra Universitat de Califòrnia a Berkeley Universitat de Colònia Institut Tecnològic i d'Estudis Superiors de Monterrey
Membre de	Institut de droit international (1954–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia Austríaca de Ciències
Alumnes	Helen Silving-Ryu
Influències	Hans Vaihinger i Miguel Carbonell-Leal (en)
Obra
Estudiant doctoral	Alfred Schütz
Família
Cònjuge	Margarete Kelsen (en)
Fills	Hanna Renate Kelsen (en) , Maria Beate Feder (en)
Pare	Adolf Kelsen (en)
Premis (1961)  Condecoració Austríaca de les Ciències i les Arts (1951)  doctor honoris causa per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (1936)  doctor honoris causa per la Universitat Harvard  doctor honoris causa per la Universitat d'Utrecht  doctor honoris causa per la Universitat de Salzburg  Gran Medalla de Plata amb estrella pels Serveis a la República d'Àustria  doctor honoris causa per la Universitat de Viena  Gran Creu del Mèrit amb Estrella de l'Ordre del Mèrit de la República Federal d'Alemanya  Ehrenring der Stadt Wien

Hans Kelsen AFI [ˈhans ˈkɛlsən]; (Praga, Imperi Austrohongarès, 1881- Orinda , Berkeley, Estats Units, 1973) fou un jurista, filòsof, professor i polític austríac d'origen jueu. És considerat un dels juristes més importants del segle xx.

És autor de la constitució austríaca de 1920, que encara en gran manera continua vigent. A causa de l'augment del totalitarisme a Àustria (i un canvi constitucional de 1929)^[1] Kelsen se'n va anar a Alemanya el 1930 però va ser obligat a abandonar aquest lloc després de la presa del poder de Hitler el 1933 a causa de la seva ascendència jueva. Aquest any va partir a Ginebra i després es va traslladar als Estats Units el 1940. El 1934, Roscoe Pound va qualificar Kelsen com "el jurista més important del moment". Mentre s'estigué a Viena, Kelsen va conèixer Sigmund Freud i el seu cercle i va escriure sobre la psicologia social i la sociologia.

Als anys quaranta, la reputació de Kelsen ja estava ben establerta als Estats Units per la seva defensa de la democràcia i per la seva teoria pura del dret. L'envergadura acadèmica de Kelsen va superar per si sola la teoria legal i es va estendre a la filosofia política i la a teoria social també. La seva influència abastà els camps de la filosofia, la ciència jurídica, la sociologia, la teoria de la democràcia i les relacions internacionals.

A les darreries de la seva carrera a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, tot i que es va retirar oficialment el 1952, Kelsen va reescriure el seu llibre curt de 1934, Reine Rechtslehre (Teoria pura del dret), en un "segona edició" molt ampliada publicada el 1960 (va aparèixer en una traducció anglesa el 1967). Al llarg de la seva carrera activa, Kelsen també va contribuir significativament a la teoria de la revisió judicial, la teoria jeràrquica i dinàmica del dret positiu i la ciència del dret. En filosofia política, va ser un defensor de la teoria de la identitat del dret estatal i un defensor de la contrastació explícita dels temes de centralització i descentralització en la teoria del govern. Kelsen també va ser un defensor de la posició de separació dels conceptes d'Estat i de societat en la seva relació amb l'estudi de la ciència del dret.

La recepció i la crítica de l'obra i les contribucions de Kelsen han estat extenses, tant amb partidaris com en detractors ardents. Les contribucions de Kelsen a la teoria legal dels processos de Nuremberg van rebre el suport i foren i contestades per diversos autors, incloent Dinstein a la Universitat hebrea de Jerusalem. La defensa neokantiana del positivisme legal continental de Kelsen va rebre el suport de H. L. A. Hart en la seva forma contrastada de positivisme jurídic angloamericà, que va ser debatut en la seva forma angloamericana per erudits com Ronald Dworkin i Jeremy Waldron.